El tast de la complicitat

El dissabte 23 de maig, els clàxons sonaven i l’eufòria es desbordava a la Rambla de Canaletes quan a pocs quilòmetres, Poca Broma començàvem la nostra actuació.

Minuts i minuts de ràdio o televisió i pàgines i pàgines de diaris esportius lluitaven contra els esforços (limitats econòmicament però il·limitats en dignitat) dels companys/es de la Festa Major Alternativa de Badalona.

Passava poca estona de les deu de la nit quan Poca Broma vam iniciar el concert. La gent anava arribant a poc a poc a Can Cabanyes, però era poca la que es situava davant de l’escenari, atenta al que fèiem.

Malgrat tot, amb el pas de les cançons, vam detectar que un grupet una mica més nombrós de persones, s’anava acumulant davant nostre i es mantenia força actiu davant de la música i el missatge. És aquesta mateixa gent, la que va demanar una altra cançó quan se’ns va acabar el repertori.

Aquest fet, per a nosaltres, no fou una anècdota intranscendent. El sentit del nostre projecte no és arribar a moltes orelles, sinó que, aquelles a les que arribem, mostrin complicitat amb els valors que transmetem. És per això que, veure moure i cantar a la gent jove que teníem davant (encara que fos poca), va ser una càrrega d’optimisme que es retroalimentava i que ens acompanyà tota la nit.

Més tard, vam poder gaudir de la rumba dels “Jarana” i l’ska amb missatge compromès dels “Skafam” que van connectar a la perfecció, ja amb un recinte molt més ple, amb el públic badaloní.