dimarts, 22 de setembre del 2009

Tot comença i tot s'acaba. Festes de Gràcia 2009.

Tot comença i tot s’acaba: els guarnits, els concerts i les festes; el que és important és ser capaces de trobar noves portes per obrir, noves fites per assolir, nous projectes per no deixar mai de treballar en el que creiem.

Hores i hores de preparació es veuen reflectides en el guarnit del carrer Progrés, el que va començar fa més d’un bon parell de mesos finalitza en el moment que correm carrer avall darrere els trons de la traca que dóna la benvinguda un any més a la nostra Festa Major. Fum, crits, salts, abraçades... tot ha sortit bé: amb la fraternitat fins a la Victòria. D’altra banda, uns carrers més amunt, el Casal Popular de Joves de Gràcia es troba enmig d’una gran foguera, i és que enguany el Carrer de Ros d’Olano ens convida a gaudir de la cultura del foc als Països Catalans amb una nova i peculiar tradició que s’ha anat estenent al llarg del nostre territori: foc a l’estat espanyol i foc al Borbó: amb la lluita fins a la Victòria.

Connectem les vàlvules dels amplificadors, acabem de col·locar a lloc la bateria, afinem les cordes de les guitarres, comprovem per última vegada els micròfons, comença a sonar la intro d’en Carlos Puebla, s’encenen els focus... i rasquem els primers acords que donen l’entrada al concert. Ara empunyem la nostra eina, la música, i engeguem un cop de puny directe a l’imperi dels cretins.

I exactament a Ros d’Olano vam actuar la nit del 16 d’agost per a les nostres amigues i companyes de l’AJG. Posteriorment el dia 18 vam acudir a la cita al carrer Progrés, on els membres del grup i hem dedicat tants esforços. Uns carrers plens de gom a gom on vam compartir una bona estona i el missatge d’una alternativa al món submís a les lleis de l’oferta i la demanda del mercat del capital, perquè el conflicte ens fa avançar, el conflicte ens fa cantar. I es que d’això es tracta, hem de destruir les relacions vigents per crear-ne de noves al servei de la justícia del poble i pel poble, per l’alliberament nacional, social i de gènere. Aquesta és la nostra premissa.

Aprofitem aquest espai per donar les gràcies a totes les persones que ens vareu venir a veure a aquests concerts, ja fos per compromís o per interès propi, i també a aquelles que us els veu trobar i veu decidir quedar-vos per cantar i ballar al nostre costat durant l’hora que dura l’actuació. I com és moment d’agraïments volem oferir també una abraçada molt forta als tècnics de so que van tenir cura de que tot funcionés a la perfecció: a l’Arnau Antolí, a l’Arnau de “No hi són” i al Gerard i el Pau de Sonitrons; així com també als amics de la Comissió de Festes del Carrer Progrés i de l’Assemblea de Joves de Gràcia.

Ens tornarem a veure a les Festes de Gràcia 2010, i esperem que abans també ho fem. Estigueu atentes a les noves cites amb la Victòria. Salut companyes! Visca la Revolució!

Nous projectes per no deixar mai de treballar en el que creiem, noves fites per assolir, el que és important és ser capaces de trobar noves portes per obrir; les festes, els concerts i els guarnits: tot comença i tot s’acaba.